Contes a la vora del foc (III) : Riba-roja d'Ebre / Núria Grau Poyo, Àngels Pérez Tarragó
Grau Poyo, Núria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 209-220 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Resum. Conté 5 contes.

Aquest article és un recull de contes tradicionals de Riba-roja d'Ebre, en el qual es presenta la transcripció de cadascun dels documents etnopoètics recollits i la seua corresponent anàlisi narratològica. Els resultats d'aquesta investigació són, en aquest cas, un total de cinc contes recollits, que hem pogut catalogar segons el sistema internacional de tipus ATU (Uther 2004).

Dimonis i dracs de la Ribera d'Ebre. Els Figots Satànics de Riba-roja / Joan Farnós Pallarès
Farnòs Pallarés, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 199-208 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Resum.

En tot l'arc mediterrani hi trobem moltes representacions festives, on el foc adquireix una important significació simbòlica vinculant-se a antigues creences i mites que d'una manera o altra han arribat fins als nostres dies. A Catalunya i a la Ribera d'Ebre una de les màximes expressions d'aquest fet són els diables i els dracs, que romanen envoltats d'una aura de llegenda i tradició. De vegades la incomprensió o la ignorància d'aquests lligams comporten actituds de rebuig o temor que generen decisions legislatives prohibint el que per a nosaltres és un fet habitual. Amb això ens referim a la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu de limitació dels materials pirotècnics, que afecta directament el present i futur de les colles de diables. Per aquesta raó és convenient demostrar que les festes de foc són elements vius de la cultura i tradicions catalanes, que tenen un pes i una rellevància etnològiques més enllà de la simple xalera. Deixant constància de la història i de la repercussió dels grups de foc de la nostra comarca (que la tenen i mereix ser reconeguda) potser aconseguirem aportar una mica de llum i, sobretot, clarividència als desconeixedors del tema.

La trisella o joc de la bola. Apunt d'un món lúdic quasi perdut / Biel Pubill Soler
Pubill i Soler, Biel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 185-198: il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Bibliografia, notes. Resum.

Als pidos, a la xorca, al roll, a la sinninguna, al tuti, a flèndit, a les sambeques, a petarroli, a la xalma, al trianglo, a la trigella. Aquesta tirallonga, que podríem allargar molt més, segur que deixa desconcertat més d'un. En uns casos es tracta d'un vocabulari lúdic antany conegut per generacions de riberencs i, en altres, d'un argot juganer fruit de la generositat creativa dels xiquets i xiquetes de la nostra terra. Avui aquestes paraules han quedat arraconades i sols ressonen en la memòria dels més grans. Els estudis, les publicacions i la divulgació feta pels nostres autors locals fins al darrer terç del segle passat va permetre, en alguns casos, deixar testimoni d'aquest món. Tanmateix no sempre es va procedir a la descripció d'aquests esbarjos i, per això, avui ens trobem davant un món lúdic quasi perdut. A partir de treball de camp divers l'article treu de l'oblit el joc de la trisella, n'explica els seus antecedents, el contextualitza abans de la seva pràctica desaparició al primer terç de segle xx per, finalment, explicitar com s'ha pogut recuperar i donar a conèixer a través de diverses manifestacions populars al territori. L'objectiu darrer és destacar que el joc forma part de la nostra cultura i que constitueix un patrimoni a preservar.

Riba-roja d'Ebre, un municipi afectat per la manca de model propi de desenvolupament / Josep M. Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 151-184 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Bibliografia. Resum.

L'article planteja la situació actual de Riba-roja partint de la constatació que ha mancat una política de desenvolupament per al municipi. La realitat actual de Riba-roja es troba caracteritzada per una demografia regressiva, però amb alguns canvis lligats a les migracions, la inserció en un mercat de treball cada cop més ampli per la feblesa del teixit empresarial propi i una dependència funcional que posen en qüestió la viabilitat futura com a municipi. Aquesta realitat actual es pot sintetitzar per l'existència d'un cercle viciós que dificulta extremadament la superació de les crisis i dificultats d'abast global i local. Malgrat tot, es detecten diverses potencialitats i oportunitats lligades tant a les transformacions socials com a nous factors de desenvolupament en el territori, així com a eines concretes com els documents de planejament i ordenació. La definició d'un projecte consensuat i prioritzat per al desenvolupament, mancomunat amb les poblacions veïnes, ha de perseguir la diversificació econòmica, la fixació de la població i un posicionament més competitiu en l'entorn immediat. Es tracta de facilitar la viabilitat del municipi en el context territorial definit per les àrees de l'Ebre, Lleida i el Camp de Tarragona.

Els articles de Francesc Adell a la revista El Llamp : una visió de Riba-roja d'Ebre (1931-1932) / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 127-150 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Notes. Conté 11 articles de Francesc Adell.

En aquest article presentem, i comentem a l'apartat de Notes, onze articles publicats pel riba-rojà Francesc Adell a la revista quinzenal El Llamp, editada a Gandesa al primer terç del segle xx. Dels vint-i-tres articles que hi va escriure, n'hem seleccionat els centrats al municipi de Riba-roja d'Ebre, escrits entre 1931 i 1932, que són un testimoni de la vida a la població en aquells primers anys de República torn.

Francesc Adell Ferrer. Evocació en el seu centenari / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 107-126 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Bibliografia i notes. Resum.

L'objectiu de l'article és esbossar el perfil biogràfic de Francesc Adell Ferrer en el marc del centenari del seu naixement i posar de relleu el seu compromís com a ciutadà i periodista amb el seu poble, el país i la causa republicana. Adell, jove advocat i periodista, es perfila com una figura destacada del catalanisme a la Ribera d'Ebre i les comarques tarragonines, ens ajuda a comprendre els conflictes del moment i, especialment amb els seus articles a la revista Llibertat, ens posa de relleu la seua valentia a l'hora de defensar l'ordre republicà tràgicament esberlat. Escrits publicats i fragments de la seua correspondència amb familiars i amb Artur Bladé Desumvila, contribueixen a aproximar-nos a una veu oblidada i a posar en qüestió les acusacions que el van condemnar a la pèrdua de bona part del patrimoni familiar i a un exili sense retorn.

Un document públic en un arxiu privat : l'arrendament de la fleca de Riba-roja d'Ebre l'any 1788 / Daniel Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 95-106 (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Bibliografia. Resum. Inclou apèndix documental amb la transcripció del document.

En aquest article s'estudia l'arrendament de la fleca de Riba-roja d'Ebre datat l'any 1788. Les característiques jurídiques d'aquest contracte fan que sigui un document públic en el qual hi participen, d'una banda, les autoritats municipals de la vila i, de l'altra, els particulars que arrenden la fleca. Aquest tipus de contracte servia per controlar l'abastament de les poblacions catalanes durant l'Antic Règim en els elements principals de l'alimentació: pa, vi, oli, carn., encara que també s'arrendaven determinats serveis principals de les viles. Una particularitat del document objecte de l'article és que es conserva en un arxiu privat, tot i ser un contracte públic validat per un notari públic. D'aquesta manera es mostra també la importància que tenen els arxius privats a l'hora de localitzar documentació que, per diverses raons, no es troben en els arxius -en aquest cas, en el municipal. L'article inclou també la transcripció íntegra del document.

Els espais naturals de Riba-roja d'Ebre / Vicent Casadó Burillo, Montserrat Anguera Terré
Casadó Burillo, Vicent


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 45-94 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre) 
Bibliografia. Resum. Inclou apèndix.

En aquest treball fem un repàs a l'evolució que han tingut els espais naturals de Riba-roja d'Ebre en el seu reconeixement oficial per part de l'Administració catalana, des de la declaració feta al PEIN el 1992 fins la nova definició i delimitació feta en aquest Pla remodelat el 2006, arran de l'aprovació de la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 que va ser plantejada per imperatiu comunitari per a la protecció de la fauna (especialment les aus) i els hàbitats naturals d'interès comunitari. Detallem els diferents espais naturals que inclouen territoris de Riba-roja d'Ebre declarats al PEIN de 1992, la Xarxa Natura 2000 i el PEIN resultant del 2006, a més de fer referència als espais humits riba-rojans considerats al document elaborat el 1999 també per l'Administració catalana i conegut com a Inventari de zones humides de Catalunya. Comentem la seua delimitació i descripció geogràfica, així com la toponímia de les àrees incloses en aquests espais naturals. També fem una enumeració dels principals valors naturals geològics, florístics i faunístics d'aquests indrets, i de les principals problemàtiques que afecten la seua conservació. Finalment, presentem un catàleg provisional de vertebrats de l'espai natural Riba-roja.

Riba-roja d'Ebre / Montserrat Anguera Terré, Vicent Casadó Burillo
Anguera Terré, Montserrat


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 21 (2011) , p. 25-44 : il. (Articles sobre Riba-roja d'Ebre)